Hilari de Cara i Casaleiz

(Melilla, 9 de juliol de 1945)

Poeta.

Llicenciat en història moderna i contemporània per la Universitat de Barcelona (1972) i doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Literatura postmoderna. L’obra narrativa de Quim Monzó (1989), ha estat professor de llengua i literatura angleses i catalanes en diferents centres de Badalona, i catedràtic de llengua i literatura castellanes a l’IES Mossèn Alcover de Manacor. En 1995-2002 visqué als Estats Units, on fou professor de llengua i literatura castellanes a l’Escola Internacional de les Nacions Unides. Militant del Partit Socialista de Mallorca (PSM), en fou secretari general adjunt (1991-92).

Com a poeta, es donà a conèixer el 1985 amb l’obra L’espai del senglar, a la qual seguí Quaderns d’Es Llombards (1991). Bolero (1998) i Absalom (2007, premi Cavall Verd-Josep Maria Llompart), contribuïren a la seva projecció, que continuà amb Postals de cendres (2008, premi Crítica Serra d’Or de poesia), Via Bàltica (2012, premi Carles Salvador), Nunc (2012, premi Vidal i Tomàs), Carrer d’Artà (2014, premi de poesia mediterrània Pare Colom), Refraccions (2015, premi Carles Riba 2014) i Cave papam (2016, premi Miquel Bauçà). L’any 2018 guanyà els Jocs Florals de Barcelona amb Quadern del port. Ha publicat també la novel·la Un llac en flames (2009), premi Qwerty de la crítica al millor autor revelació de l’any, i el recull de narracions Cada família, un porc (2011). Director de la col·lecció “Varoic” de l’editorial Documenta Balear, ha traduït Poemes (1987-1996) (2000), del poeta nord-americà Frank Banton i altres autors, com ara Joyce Carol Oates.