Feu estudis de dret, però després s’orientà cap a la música i entrà a l’Acadèmia de Música de Friburg de Brisgòria. Debutà el 1971, l’any 1972 ingressà a la Deutsche Oper de Berlín i quatre anys després debutà al Metropolitan de Nova York. Descoberta per Herbert von Karajan, aquest la convidà a cantar a Salzburg, on el 1977 protagonitzà Salomé. Des d’aleshores hom la considera una de les sopranos dramàtiques més importants de la seva generació. L’any 1979 inicià la seva carrera com a cantant wagneriana —amb una primera experiència com a Sieglinde a Montecarlo—, que culminà el 1983 amb les tres Brunilde de la Tetralogia a Bayreuth. Es destacà també en papers d’òperes de Mozart, Smetana, Puccini i Alban Berg. A Catalunya cantà al Palau de la Música Catalana de Barcelona i al Festival de Peralada, on l’estiu del 1997 interpretà Senta de L’holandès errant, de Wagner. Participà en nombrosos enregistraments fonogràfics i de vídeo.