Hi ha indústria tèxtil, metal·lúrgica i de productes químics. És seu del bisbat catòlic. Entre els monuments artístics cal destacar la casa dels templers (ss XIV-XV), la catedral, construïda sobre els fonaments d’una església del s VIII, i l’església de l’abadia benedictina de Sankt Michael (1010-33). Les seves portes de bronze, traslladades a la catedral, són una bona mostra de la plàstica otoniana. La història de la ciutat va lligada amb la del bisbat. Aquest, fundat el 815 per Lluís el Piadós, tingué una època d’esplendor al s XIII, però decaigué posteriorment, i durant el s XVI una bona part del territori passà als reformats. Fou secularitzat el 1802. La ciutat passà successivament a Prússia, al regne de Westfàlia, al de Hannover i novament a Prússia.