hindi

hindi (es), Hindi (en)
m
Lingüística i sociolingüística

Llengua indoària derivada del ´saurasenī, un dels pràctics medievals.

El hindi en escriptura devanagari és la llengua oficial de la Unió Índia. El hindi modern deriva del hindvi, dialecte de Delhi i de Meerut, el qual, gràcies al patronatge mogol i a la influència de l’urdú (virtualment idèntic al hindi, però escrit en caràcters àrabs i fortament influït pel persa), emergí com una mena de lingua franca del nord de l’Índia, anomenada kharīboli, és a dir, llengua pura. És parlat per uns 130 milions d’individus, i té dues variants principals (l’oriental i l’occidental), situades globalment a dins i al voltant d’Uttar Pradesh. El hindi oriental comprèn tres dialectes principals: el chattisgarhi, el bagheli i l'awadhi (a Oudh). El hindi occidental es divideix en braj, kanauji, bundeli i bangara (parlat a la vora del Delhi) i els dialectes meerut, rohil, kaud i amtala.