hipernova

f
Astronomia

Gran explosió amb què acaba la vida d’un estel de massa excepcionalment gran, d’entre 100 i 150 masses solars.

És, doncs, l’equivalent de la supernova, però amb un alliberament d’energia 100 vegades superior. El seu nucli es col·lapsa directament en un forat negre, i a més es formen dos dolls de plasma que es mouen a una velocitat propera a la de la llum i que emeten una radiació gamma intensa. Atès que els estels de massa superior a 100 masses solars són molt poc freqüents, les hipernoves també ho són. S'estima que a la Via Làctia es produeix una hipernova cada 200 milions d’anys.