És conseqüència de l’existència d’una resistència al pas de sang, habitualment en l’àmbit hepàtic, en el sistema portal hepàtic. L’augment de pressió provoca la hipertròfia de comunicacions venoses (que en condicions normals són de poca entitat) entre la vena porta i la vena cava, la qual cosa afavoreix el pas de sang que prové dels capiŀlars intestinals cap a la circulació sanguínia sistèmica sense passar pel filtre hepàtic. Aquestes comunicacions venoses a la zona de l’esòfag i del càrdies poden evolucionar i formar varices que comportaran un risc d’hemorràgia greu. L’afluència de substàncies nitrogenades a la circulació sistèmica pot provocar, a més, una encefalopatia hepàtica. La vena esplènica desemboca a la porta i, per tant, també experimentarà una pressió elevada que en l’àmbit esplènic causa estasi i esplenomegàlia. L’augment de la pressió dels capiŀlars portals dificulta l’absorció de líquid que provoca ascites. La cirrosi de causa alcohòlica i les hepatitis cròniques són les causes més importants d’hipertensió portal; les altres causes són molt diverses: trombosi portal o de les venes suprahepàtiques, compressió tumoral del sistema porta, etc.
f
Medicina