La sang arriba als pulmons provinent del ventricle dret mitjançant les artèries pulmonars. Qualsevol patologia que ocasioni una dificultat de trànsit a aquest nivell fa créixer l’esforç del ventricle dret i augmenta la pressió dins les artèries pulmonars. Poden causar hipertensió pulmonar les malalties pulmonars que provoquin un augment de la resistència vascular al flux sanguini (MPOC, pneumopatia intersticial, asma, etc), la fallida de les cavitats cardíaques esquerres (insuficiència ventricular, estenosi mitral, pericarditis) en originar una estasi sanguínia que repercuteix en un augment de la dificultat del trànsit sanguini pulmonar i l’obstrucció dels vasos pulmonars (tromboembolisme pulmonar, estenosi de l’artèria pulmonar, compressió tumoral, etc). Tant el quadre clínic de la hipertensió pulmonar com les proves complementàries necessàries per al seu diagnòstic i el tractament estan marcats per la malaltia de base. En qualsevol cas, sempre apareix la dispnea i cal practicar una radiografia de tòrax i un electrocardiograma per a una avaluació del grau d’hipertensió pulmonar. La pressió pulmonar es pot mesurar mitjançant un catèter de Swan-Ganz que, introduït dins la circulació sanguínia per punció d’una vena perifèrica, és arrossegat pel torrent sanguini fins a les cavitats cardíaques dretes i el sistema arterial pulmonar.
f
Medicina