Comprèn un circuit de terra o herba, generalment el·líptic i d’un perímere de 800 m a 3 000 m, grades, quadres i oficines d’apostes. A l’antiga Grècia, l’hipòdrom no fou una construcció pròpiament dita, sinó només un camp, que solia tenir al principi i al final de la pista, d’una llargària de dos estadis (384,54 m), unes pilastres que marcaven la meta, i a l’entorn de les quals giraven els carros. Hi hagué hipòdroms a Olímpia, a Delfos, a Nemea, a Atenes, etc. Al món romà, foren substituïts pel circ o per l’estadi. Entre els actuals, es destaquen com a més importants els hipòdroms de Chester, York, Epsom i Ascot, a la Gran Bretanya, els de Longchamps i Chantilly, a França, i el de Lasarte, al País Basc.
m
Hípica