Hipòlit Lázaro i Higueras

(Barcelona, 13 de setembre de 1887 — Barcelona, 1974)

Hipòlit Lázaro i Higueras

© Fototeca.cat

Tenor.

Debutà a Olot el 1906 amb Marina , d’Arrieta, i el 1910 es presentà al Teatre Novetats de Barcelona amb La favorita , de Donizetti. Els seus estudis foren precaris, per manca de recursos; passà a Milà (1910), on perfeccionà els seus coneixements. Aviat es destacà, i assolí èxits a Itàlia, al Caire i a Anglaterra ( Rigoletto , 1912). L’òpera Isabeau el féu decantar cap al repertori verista, especialment de Mascagni, del qual féu les estrenes mundials de Parisina (Teatro alla Scala de Milà, 1913) i Il piccolo Marat (Roma, 1921), així com de La cena delle beffe (1924), de Giordano. Les seves facultats vocals foren l’admiració del seu temps; la seva rivalitat amb Miquel Fleta féu època. Actuà per tot el món, especialment als EUA i a Cuba. Al Liceu de Barcelona, on havia debutat el 1914 amb Rigoletto i La favorita , estrenà el 1934 Euda d’Uriach , d’A.Vives, i el 1935, El estudiante de Salamanca , de J.Gaig. Passà els darrers anys de la seva carrera a l’Havana, ciutat en la qual residí, abans de retornar a Barcelona, on rebé diversos homenatges. Enregistrà alguns discs, entre els quals es destaca la versió completa de Marina , amb Mercè Capsir.