Hipòlit Rovira i Meri

(València, 1693 — València, 1763)

Pintor i gravador.

Estudià amb Joan Baptista Ravanals. El 1724 anà a Roma i treballà al taller de Sebastiano Conca. El 1731 s’establí a Madrid, protegit per fra Vicent Ripoll, general dels dominicans. Posteriorment retornà a València, sota la protecció del marquès de Dosaigües, on morí amb les facultats mentals pertorbades. Com a gravador, les seves obres principals són la làmina del sermó Las tres púrpuras de Alcira de Jaume Cervera (1707), la del Memorial de Reliquias del Corpus Christi (1709), la primera del volum I del Museo Pictórico de Palomino (1715), els retrats del comte d’Alzira i del marquès de Busianos. Com a pintor realitzà la cúpula del cambril de Sant Lluís Beltran al convent de Sant Domènec de València, un Naixement (1743) i una Verge del Roser (1744) de la catedral de València, i altres obres al monestir de la Saïdia i a la parroquial d’Énguera, etc. Fou possiblement l’artista hispànic millor dotat per al rococó, com ho prova el disseny per a la portada del palau del Marquès de Dosaigües de València, que esculpí Ignasi Vergara (1740-44), on també pintà al fresc les parets exteriors i dissenyà els marcs de les finestres. També és seu el disseny per a la decoració del presbiteri de Sant Andreu de València, que realitzà el seu deixeble Lluís Domingo.