Té, per tant, un elevat risc d’impagament i, per això, té un tipus d’interès més elevat que la mitjana del mercat. Aquestes hipoteques, conegudes també amb el nom d’hipoteques subprime, es generalitzaren als EUA amb la gran expansió del mercat immobiliari com a mitjà dels bancs per a incrementar el negoci en una etapa en què el preu del diner anava a la baixa i, per tant, els marges eren estrets. Del maig del 2000 al juny del 2003, els tipus d’interès als EUA baixaren del 6,5% a l’1%. Les hipoteques d’alt risc passaren de suposar una quota del total del mercat de préstecs del 7% el 2002 a més del 12% el 2007. A més, la banca dTinversió generalitzà la titulització d’aquests préstecs com a instrument per a reduir el risc del balanç dels bancs. L’esperança era que la constant pujada del mercat immobliari permetria refinançar les hipoteques en cas d’impagament. Tot plegat es frenà a partir del 2007, quan les constants pujades dels tipus d’interès —en passar als EUA de l’1% al juny del 2003 al 5,25% dos anys després− començaren a dificultar el pagament de les hipoteques d’alt risc, que, en molts casos, constaven d’un tram inicial amb uns interessos molt baixos, però que, en un termini de temps predeterminat, es posaven al nivell del mercat. Aquesta evolució afectà els actius financers que se'n derivaven, des dels mortgage backed securities (MBS) fins als instruments que n'asseguraven el possible impagament, com ara els credit default swaps (CDS). Aquests problemes es trasmeteren al conjunt dels mercats financers internacionals, ja que els actius contaminats havien estat venuts a tota mena d’inversors institucionals, des d’altres bancs o asseguradores fins a fons de pensions, fons d’inversió o hedge funds. La crisi es transmeté als bancs que estaven al darrere dels instruments derivats i provocà fallides, com la del banc d’inversió dels EUA Lehman Brothers el 14 de setembre de 2008, i intervencions públiques en nombrosos països per a rescatar grans institucions financeres. Es produí un credit crunch que afectà nombroses empreses i, finalment, la desacceleració de l’activitat en la majoria de països comportà intenses recessions, augments de l’atur i increments del deute de les administracions públiques a partir de la segona meitat del 2008.
f
Economia