Hispaniola

L’Espanyola

Illa de la mar Carib, entre Cuba, a l’W, i Puerto Rico, a l’E, la més gran de les Grans Antilles després de Cuba.

Constitueix el nus orogràfic d’aquella mar, i els seus dos components principals són la Cordillera Central —la més antiga (Mesozoic)—, prolongació de la Sierra Madre cubana i de composició cristal·lina, i la Cordillera Meridional —formada en el Terciari—, prolongació de la dorsal jamaicana i de natura calcària; un tercer component és la Cordillera Septentrional. El clima és tropical, amb una temperatura mitjana anual de 25°C i pluges superiors als 1.500 mm. Els rius principals són el Yaque del Norte i el Yuma, al vessant nord, i el Yaque del Sur i l’Antibonite al vessant sud.

Descoberta per Colom el 1492, la poblaven uns 100.000 individus del grup circumcarib (arauac i taínos), pràcticament eliminats durant la primera etapa colonial. L’actual composició ètnica de la població (un 45% de mulats, un 36% de negres i un 19% de blancs) procedeix del cicle colonial de plantació, iniciat el segon decenni del segle XVI i basat en la importació de mà d’obra esclava. L’illa és dividida en dos estats: República Dominicana, a l’E, i Haití, a l’W.