Desenvolupament enciclopèdic
És una novel·la d’entreteniment de difusió popular, d’escàs mèrit literari, amb un argument reblert d’aventures meravelloses i ingènues, que explica els amors i les peripècies de Partinobles, comte de Bles, i de Melior, emperadriu de Constantinoble, amb un argument que recorda l’episodi mitològic de Psique i Amor.
Tingué un públic català fidel al llarg de tota l’edat moderna. La primera edició catalana coneguda és la de Tarragona del 1588, amb el títol Història de l’esforçat cavaller Partinobles, que es presenta com a procedent d’una versió castellana. Les divergències del text català respecte del pretès original castellà feien pensar en traduccions anteriors. Amb el temps, s'han confirmat dues edicions anteriors en català, que s'haurien imprès cap al 1524 i cap al 1551.
Després, i fins el 1866, veié vint-i-dues edicions més, arreu del Principat; la màxima difusió fou al segle XVIII (catorze edicions) i a la primera meitat del XIX (cinc edicions); a més de les edicions de Ramon Miquel i Planas del segle XX.
Bibliografia
- Miquel i Planas, Ramon: “Nota bibliogràfica”, dins La Historia de l’esforçat cavaller Partinobles. (Edició facsímil, 1588). Tarragona, Imp. Casa Miquel Rius, 1947, p. 217-231
- Requena Pineda, Susana: “Historia de la transmisión de las versiones castellana y catalana de El conde Partinuplés. Estado de la cuestión”, dins Fortuño Llorens, S. i Martínez Romero, T. (ed.): Actes del VII Congrés de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval. Castelló de la Plana, Universitat Jaume I. 1999, vol. III, 1999, p. 221-230
- Tiñena, Jordi: Història de l’esforçat cavaller Partinobles. Barcelona, Laertes, 1991.
- Vila, Pep (ed.): Partinuples. Précis sur la romance catalane. Histoire du vaillant chevalier Tiran le Blanc (Facsímils d’unes desconegudes impressions franceses de 1779 i 1783). (Edició facsímil). Girona, Patronat Francesc Eiximenis. Diputació de Girona / UCET, 1997.