Consta d’una Primera part de la història de València que tracta de les antiquitats d’Espanya i fundació de València, amb tot lo discurs fins al temps que l’ínclit rei don Jaume la conquistà, escrita entre el 1530 i el 1537 i publicada a València el 1538 (el 1971 en edició facsímil). És escrita en un català amb pocs dialectalismes i castellanismes i amb una lleu tendència llatinitzant. L’autor hi fa gala d’una gran erudició, però mostra poca exigència crítica. Esmenta per primer cop, entre els cronistes catalans, fonts d’origen àrab i posa a contribució, d’una manera sistemàtica, les restes arqueològiques. Cal subratllar la inserció d’una versió catalana del text d’Aimó de Saint-Germain des Prés sobre el trasllat de les restes de sant Vicenç màrtir, des de València a Castres. És de lamentar, però, que sigui el primer a donar entrada a les fantasies d’Annio de Viterbo, al costat de falsificacions de la pròpia collita. Arriba fins a les lluites civils entre els sarraïns immediatament anteriors a la conquesta. Fou ampliada, traduïda al castellà i publicada el 1546 amb el títol de Primera parte de la Crónica general (reeditada el 1563). Continuà (1551), ja en castellà, una Segunda parte de la Crónica general (que abraça el regnat de Jaume I); ambdues foren publicades a Venècia en italià el 1556, i de nou en castellà el 1604. La tercera part, que havia d’arribar fins a les Germanies inclusivament, no ha estat trobada.