En el decurs del temps, els hitites s’imposaren als ḫatti, dels quals prengueren el nom, i amb els quals es fongueren. Vers el 1792 aC, Anitta, rei hitita de Kuššar, establí la seva capital a Kaneš (segurament Neša) i ocupà una part de l’Anatòlia oriental.
Amb tot, la història hitita no començà veritablement fins al segle XVII aC, quan Labarnaš I (~1680), figura d’historicitat discutida i sense cap lligam amb Anitta, esdevingué el primer sobirà del Regne Antic (~1680-1500 aC). Labarnaš II Hattušiliš (~1660 aC), el seu successor, traslladà la capital a Hattuša, conquerí Alalah i atacà Arzawa, estat que, junt amb les tribus kaska o gasga, fou l’enemic inveterat dels hitites a Anatòlia. El seu net, Muršiliš I (~1625 aC) prengué Alep (fi de l’important regne de Iamhad) i Babilònia (fi de la dinastia I o amorita). Morí assassinat per Hantiliš I (~1590 aC), el qual fou atacat pels gasga els hurrites. Zidantaš I (~1555 aC), que occí el fill de Hantiliš I, fou mort al seu torn pel seu propi fill, Ammuna (~1550 aC), que perdé les províncies d’Adaniya (més tard Kizzuwanda) i Arzawiya. El seu successor, Huzziyaš I (~1525 aC) fou destronat per Telepinuš (~1525 o 1510 aC), monarca important per la seva política interior (Decret de Telepinuš, amb el qual revificà el pankuš, tribunal suprem de justícia, i establí una nova llei successòria). Durant el Regne Antic, la pugna entre el rei i l’aristocràcia, molt poderosa, desembocà en freqüents lluites dinàstiques a les quals posà terme la reforma de Telepinuš. Aquestes pugnes foren afavorides també per la formació de subregnes assignats als membres de la família reial.
El Regne Mitjà (~1500-1380 aC) s’inicià amb Alluwamnaš (~1500 aC), que afrontà el poderós Mitanni, com també ho feu el seu successor Hantiliš II (~1485 aC). Zidantaš II i Huzziyaš II (~1455 aC) aconseguiren alguns èxits sobre aquest regne hurrita. Sota Tudhaliaš II (~1440 aC), els hitites obtingueren grans victòries a l’est (derrota d’Alep i de Mitanni), al sud (incorporació de Kizzuwadna a l’esfera d’influència hitita) i al nord (victòria sobre els gasga). Després dels regnats d’Arnuwandaš I (~1430 aC) i de Tudhaliaš III (~1420 aC), contemporanis de Tuthmosis IV, el qual s’alià amb Mitanni per a neutralitzar-los, els hitites iniciaren la davallada sota Hattušiliš II (~1400 aC). Amb ell finí el Regne Mitjà, que es caracteritzà, en el pla exterior, per la preeminència de Mitanni i, en l’interior, per la superació de les pugnes dinàstiques.
La noblesa conservà, amb tot, el seu poder fins al Regne Nou o Imperi (1375-1190 aC), quan Šuppiluliumaš I o Subiluliuma (1375-1335 aC), el més gran dels monarques hitites, la sotmeté. A diferència d’Arnuwandaš II (1335 aC) i de Muršiliš II, que tingueren una pobra actuació, Muwatalliš (~1315 — 1285 aC) afrontà Ramsès II a la indecisa batalla de Kadeš (1300 aC). El seu successor, Urhi-Tešub, dit també Muršiliš III (~1285 aC), fou deposat per Hattušiliš III (~1275 aC), el qual signà un tractat de pau amb RamsèsII (1269) per tal d’oposar-se a l’Assíria d’Adad-nirari I i de Salmanassar I. Sota Tudhaliaš IV (~1250-1220 aC), els hitites combateren per primer cop el país d’Ahhiyawa, identificat amb els aqueus. Els dos darrers reis de l’Imperi, Arnuwandaš III (1220 aC) i Šuppiluliumaš II hagueren d’afrontar els pobles de la mar (poble). El 1190 aC, els frigis destruïren Hattuša i provocaren l’enfonsament del regne hitita. Durant l’Imperi, el poder del rei esdevingué absolut, l’estat es tornà burocràtic i centralitzador (els sotsreis dels dos períodes anteriors foren substituïts per governadors i la dinastia mostrà una forta influència hurrita, cosa que fa pensar que n’era). A l’Imperi succeí una Baixa Època (1190-710 aC), en la qual sorgiren diversos regnes neohitites a Cilícia i a Síria (Karkemiš, Alep i Hamath). Combatuts, però, per Assíria (presa de Karkemiš per Salmanassar III, etc.), a l’últim se sotmeteren en els regnats de Salmanassar IV i Sargon II.