Situada sota el nivell del mar, és protegida per unes barreres naturals de dunes i per una sèrie de dics. És una regió eminentment agrícola i productiva, gràcies a la xarxa de canals d’irrigació. Antic territori dels bataus, dominat successivament per frisis i francs (fou llavors que hi penetrà el cristianisme, per obra de sant Wilibrord), hom considera que la dinastia holandesa fou fundada pel comte frisi Dirk I (segle X), els successors del qual tractaren d’expandir-se. Al segle XIII Guillem II, comte d’Holanda, assolí el títol d’emperador germànic (1254-56) i promogué la regió, que més tard sotmeté (1289), la Frísia occidental i la Waterland.
Des del segle XIV el comtat d’Holanda es destacà per la seva progressiva puixança comercial. Guillem III s’apoderà de Zelanda (1323) i Guillem V del comtat d’Hainaut (1354). Més tard, passà a dependre successivament dels ducs de Borgonya (1425) i dels Àustria (1477). S’independitzà de fet en formar les Províncies Unides (1579). Compresa en la República Batava (1795) i convertida per Napoleó en el regne d’Holanda (1806), formà part (1810) de l’imperi napoleònic i, des del 1814, del regne dels Països Baixos. Les actuals províncies d’Holanda Septentrional i Holanda Meridional representen el 18% del territori neerlandès, i hi viu el 37,6% de la població (2016). Amsterdam (Holanda Septentrional), i Rotterdam i la Haia, capital de l’estat (Holanda Meridional), concentren el pes econòmic i administratiu dels Països Baixos.
L’ús impropi, molt arrelat fins i tot oficialment, del topònim Holanda per a designar els Països Baixos ha estat objecte de nombroses queixes per part de les altres províncies de l’estat. L’any 2020 entrà en vigor una norma per la qual en documents, retolació i etiquetatge oficials s’obligava a utilitzar exclusivament Països Baixos (Nederlanden, en neerlandès) per a referir-se al conjunt de l’estat, sobretot en la projecció internacional.