Els comtes de Holstein lluitaren contra els saxons, els vendes i els eslaus, colonitzaren Slesvig i entraren, per aquest fet, en conflicte amb els darrers. La família, amb les seves diferents línies, governà el comtat gairebé quatre segles. El representant més destacat fou Gerard III de Holstein-Rendsburg dit el Gran (mort el 1340). El 1326 aquest obtingué del rei Valdemar IV de Dinamarca els ducats de Slesvig i Jutlàndia, que eren feus danesos. En morir sense fills Adolf VIII de Holstein el 1459, el comtat de Holstein i el ducat de Slesvig passaren —en detriment de la línia de Schaumburg-Pinneberg, que rebé compensacions per la seva renúncia— al seu nebot, el rei Cristià I de Dinamarca. El 1471 l’emperador elevà Holstein a ducat del Sacre Imperi, i li agregà els comtats de Wagria, Dithmarschen i Storman, a favor del mateix Cristià I. Des d’aleshores els ducats de Slesvig i Holstein foren coneguts com els ducats danesos. Tots dos passaren a mans de Prússia (1866), i constitueixen actualment el land de Slesvig-Holstein de la República Federal d’Alemanya.