home de Cromanyó

cromanyó

Raça humana fòssil (Homo sapiens sapiens) del Paleolític superior, descoberta l’any 1868 en ésser trobats cinc esquelets dins una sepultura aurinyaciana a la cova de Cròs Manhon, pròxima a Las Eisiás de Taiac (Salardès, Guiena).

Les seves característiques somàtiques són: crani dolicocèfal i pentagonal amb un volum cerebral lleugerament superior al de l’home actual, cara ampla i curta, front recte, arcs superciliars reduïts, absència de tor supraorbital, òrbites separades i baixes, nas estret i prominent, prognatisme subnasal, boca fina i barra pronunciada. Era d’estatura elevada, amb fortes insercions musculars als ossos. L’home de Cromanyó s’adaptà al clima fred i, devers la meitat de la glaciació würmiana, s’estengué per una gran part d’Europa. Fou el creador d’una indústria de pedra i ossos, i també del primer art. N'han estat trobades escultures, relleus i petits gravats, i també estàtues en vori de mamut i pedres de gra fi representant exagerades figures de femelles sovint embarassades, per mitjà de les quals hom suposa que pretenien d’augmentar la fertilitat. Hom n'ha descobert també coves pintades amb animals que degueren influir màgicament les expedicions de caça, de les quals depenia la supervivència de la comunitat. La capacitat d’observació, sensibilitat en l’art i l’habilitat tècnica fan que l’home de Cromanyó sigui considerat un ésser humà evolucionat físicament i mentalment. Actualment, algunes poblacions tenen característiques cromanyoides; presenten les característiques més primitives els individus canaris descendents dels guanxes, i les més evolucionades, els individus del País Basc.