Generalment, la condició d’home propi portava inherent la condició de soliu i no sotmetre's a altre vassallatge. Els homes solius no podien ésser protegits per cap altre senyor, ni tan solament pel rei, davant el seu senyor directe, ni desemparar el mas o la borda sense redimir-se, i menys refugiar-se en viles, ciutats, castells ni altres llocs privilegiats. Segons els autors dels segles XIV i XV, els homes solius es dividien en tres menes: rústecs, o sia els homes de mas, borders, els que habitaven una borda i joves homes, els que depenien del mas o la borda establerts als seus pares.
m
Història
Dret català