Són seixanta retrats literaris in extenso, amb materials biogràfics i de l’època, de personatges il·lustres contemporanis de la cultura catalana. Darrere dels Homenots hom pot percebre una imatge de la cultura catalana que visqué l’autor. El mot homenot per a Pla equival a figura de relleu.
En un principi eren per a persones que l’autor havia conegut, però no sempre és així, com per exemple esdevé amb Maragall i amb Gaudí. Són una mena d’assaig en el sentit més profund del concepte que interpreta el personatge en el seu entorn humà i professional, escrit en un to viu i anecdòtic, no acadèmic. Els millors són els que ha conegut molt directament; d’altres, de valor desigual, es basen en una enquesta.
Desenvolupament de l'obra
Pla, al prefaci del sisè lliurament, comenta l’objectiu de l’obra: «[...] la meva principal finalitat d’aquests papers va adreçada directament a la joventut i està destinada a estalviar-li la injustícia de l’oblit. Les grans convulsions històriques produeixen com a conseqüència més visible la ruptura amb el passat immediat i susciten, per tant, l’ostracisme de valors autèntics [...]. El nostre país, d’altra banda, potser no està pas en disposició de negligir cap dels seus valors reals».
Una característica que cal destacar dels retrats planians és el to, cadascun és ple d’anècdotes, una certa desmitificació del personatge, però sempre tractats amb amabilitat. El mateix fet de realitzar-lo ja demostra una certa simpatia. Sent una profunda admiració per Prat de la Riba i per Pompeu Fabra, i això és perceptible.
Al llarg dels diversos volums i sèries desfilen tot tipus de biografiats, com pintors i escultors (Maillol, Sunyer, Dalí, Nonell i Sert), músics (Casals i Garreta), científics, lingüistes i historiadors (Moll, Coromines i Vicens Vives), pocs polítics (Nin) i molts escriptors (Carner, Blasco Ibáñez, Alcover, Riba, Fuster, Sagarra, Ors i Espriu). A més d’alguns noms importants a comarques, com Joan Miquel, petit rei del suro de l’Empordà, o Pere Coll i Rigau, que impulsà l’expansió de l’arròs als deltes del Daró i del Ter.
Els Homenots són retrats literaris d’una llargada aproximada de cinquanta pàgines. L’esquema bàsic, més o menys, s’estructura en una semblança física, un esbós moral i psicològic, més una valoració de l’obra i el context on se situa el personatge. Normalment aquest darrer apartat rep una consideració especial. Tot amb un estil ben viu, àgil, on no manca la ironia, amb una prosa amena i suggeridora tan característica de l’autor. Aquests retrats, que en alguns casos han estat ampliacions d’altres de més breus procedents de Coses vistes o de Llanterna màgica, són més profunds i reflexius. Algunes seleccions de l’obra es traduïren al castellà, sota el títol de Grandes tipos (1959, 1989 i 1995).
Bibliografia
- Casals, Glòria: “Notes sobre les biografies de Josep Pla”. Els marges, 33, 1986, p. 120-130.
- Castellet, Josep M.: “Sobre Josep Pla. El retratista”, dins Qüestions de literatura, política i societat. Barcelona, Edicions 62, 1975, p. 117-127.
- Gustà, Marina: Riquer, M. de; Comas, A. i Molas, J.: Història de la literatura catalana. Part moderna. Barcelona, Ariel, vol. 10, 1987, p. 174-176.
- Manent, Albert: Castellanos, Jordi (ed.): Guia de literatura catalana contemporània. Barcelona, Edicions 62, 1973, p. 376-381.