Fill d’un argenter de Perpinyà, Josep Riera, i de Teresa Espinós, fou conseller tercer de Barcelona (1703-04). Violà el secret del Consell per reclamar unes quantitats que aquest li devia, fet pel qual fou destituït. El lloctinent Fernández de Velasco intervingué a favor seu i obligà, inconstitucionalment, el Consell a readmetre'l, fet que contribuí a fer impopular el govern filipista. El 1705, quan el rei arxiduc Carles III s’apoderà de Barcelona, Honorat de Pallejà fugí amb Fernández de Velasco i el poble l’executà en efígie. Tornà a Barcelona amb la victòria de Felip V i fou un dels setze administradors del municipi de Barcelona nomenats pel duc de Berwick. L’any 1716 fou nomenat oïdor de l’Audiència. El 1717 fou agraciat amb els privilegis de cavaller i de noble del Principat.