Fou deixeble de Joan Lluís Vives a Lovaina. Aquest li facilità el contacte amb grans intel·lectuals del moment, com Iacobo Sadoleto, Reginald Pole, Diego Gracián, Pedro de Maluenda, etc. Professor de llatí a la Universitat de València, fomentà l’estudi directe dels autors clàssics, posant fi a la influència d’Erasme i Poliziano en la docència de gramàtica i retòrica, encara que tenia amistat tant amb antierasmistes com amb els seus defensors (Arias Montano, André de Resende o Cardillo de Villalpando).
Formà part del consell de Carles V (1537), i acompanyà l’emperador en la campanya d’Alger (1541). El 1542 fou nomenat mestre de matemàtiques (fonamentalment geometria i astronomia) i arquitectura del príncep Felip (després Felip II de Castella) i, posteriorment, preceptor del seu fill, el príncep Carles (1554-58). Fou responsable de la formació d’aquest últim en la història i la cultura tant de Castella com de la Corona d’Aragó. Amb aquest interès li feu arribar els poemes d’Ausiàs Marc —amb comentaris explicatius, la major part en castellà i alguns en llatí i en italià, per facilitar-ne la comprensió—, el retrat d’Alfons el Magnànim pintat per Joan de Joanes, les Cròniques de Jaume I —que en propicià la primera edició el 1557 a València—, els Annals del Regne d’Aragó de Jerónimo Zurita —llibre sobre el qual, a petició del consell de Castella, Honorat Joan feu un dictamen sobre les crítiques d’Alonso de Santa Cruz—, etc.
Fou ordenat de sacerdot (1558) i fou bisbe de la diòcesi castellana d’Osma (1564-66). Ideològicament contrareformista, se’l considera el responsable —encara que no hi ha cap prova documental— de descobrir el focus protestant d’Agustín Cazalla a Valladolid, que fou executat per la Inquisició el 1559.
Pel que fa a l’àmbit de la historiografia, la correspondència que mantingué amb l’historiador aragonès Jerónimo Zurita palesa l’afecció i els coneixements sobre història que posseïa l’autor; es publicà, molt més tard, en un volum de Diego José Dormer intitulat Progresos de la historia en el reyno de Aragón y elogios de Gerónimo Zurita, su primer coronista (...) desde el año de MDXII hasta el de MDLXXX (1680). També se n’han conservat un bon nombre de cartes dirigides a Felip II i a intel·lectuals espanyols i europeus, i el manual Catechismus, seu Manuale Oxomense noviter excursum (El Burgo 1565). Se li atribueix una possible autoria del tractat manuscrit anònim sobre arquitectura i urbanisme conservat a la Biblioteca Nacional d’Espanya (ms. 9681) sobre la base del fet que és un text eminentment didàctic, redactat entre el 1540 i el 1550, i dedicat al príncep Felip, de qui fou mestre en aquesta matèria.
Erròniament, se li han atribuït un vocabulari valencià-castellà —identificat amb el Breu Vocabulari valencià i castellà de les veus més fosques i antiquades de Joan de Resa, editat a Valladolid (1555)—, fet que és poc probable perquè en la cèdula real d’impressió Honorat Joan apareix com a examinador de l’obra; un Tractat d’escriure cartes, que en el segle XVII Nicolás Antonio a la seva Bibliotheca Hispana dubtava que existís; i uns Discursos polítics, atribució que sembla correspondre a una mala lectura de l’obra de Atanasio Kircher, Principis christiani.
El seu nebot Antoni Joan, primer marquès de Centelles, recollí un gran nombre d’elogis dedicats a ell i els publicà (Elogios del ilustrísimo varón don Honorato Juan (València 1649 i 1659). Part de la seva biblioteca es conserva en la Biblioteca d’El Escorial.
Bibliografia
- Campo Muñoz, Mª I. del: Honorato Juan: humanista, maestro de príncipes y obispo de Osma, Sòria 1986.
- Sanchis Moreno, Francisco J.: Honorato Juan: vida y recuerdo de un maestro de príncipes, València, Biblioteca Valenciana, 2002.
- Sanchis Moreno, Francisco J.: “Honorato Juan, un obispo humanista”. A: La Historia de la Iglesia, tomo VII. València: Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer, 2021, p. 59-117.
- Gonzalo Sánchez-Molero, José Luis: “La biblioteca de Honorato Juan (1507-1566), maestro de príncipes y obispo de Osma”. A: Pliegos de bibliofililia, n. 9 (2000) i 24 (2003)