De família humil, el 1785 es traslladà a París, on fou professor de literatura i participà activament en la Revolució. Després dirigí a Perpinyà el Liceu de la Joventut i fundà l’Ateneu de la Llengua Francesa. D’entre les seves obres hom pot destacar De la garantie sociale considérée dans son opposition avec la peine de mort (1796), Lettres académiques (1811-12), Cri du peuple français, etc. També és autor de diverses poesies.