Estudià violí, harmonia, fuga, contrapunt i instrumentació amb Ramon Serrat i Fajula. Quan tenia divuit anys fou alumne de violí d’Eduard Toldrà. El 1925 creà a Ripoll la Cobla Orquestra Serratins i l’Acadèmia Vilamanyà. Poc després rebé l’encàrrec de reorganitzar l’Orfeó de Ripoll i el 1935 fou nomenat professor de l’Escola Municipal de Música de Vic. Durant els anys trenta donà a conèixer les seves sardanes, com La madona ripollesa o El camí dels Pirineus.
Continuà la seva important tasca pedagògica a Vic (1935). Després de la Guerra Civil creà la Cobla Orquestra Vilamanyà i continuà component. Al llarg dels anys quaranta i cinquanta veieren la llum noves sardanes, entre les quals Ripoll, vila comtal o L’Estany estrellat. En 1951-53 visqué a Olot, on dirigí l’Escola Municipal de Música, l’Orfeó Popular Olotí i Ràdio Olot. Establert a Mataró des del 1954, hi dirigí la Banda Municipal de Música i el cor de la Sala Cabanyes. Dins del seu catàleg d’obres, a part de les sardanes esmentades, cal destacar la sarsuela Terra nostra i el ballet per a orquestra simfònica Gnoms de la Maladeta (1956).
Es casà amb la compositora i poetessa Mercè Sala i Vidal (Ripoll, Ripollès, 12 de desembre de 1917 — Mataró, Maresme, 25 de desembre de 2006). Formada musicalment al Conservatori del Liceu, amplià estudis amb Honorat Vilamanyà. És autora de diverses sardanes inèdites, llevat de Les noces del comte Tallaferro (1994), així com d’un conjunt notable d’obres per a piano i formacions corals, i d’un llibret de cançons infantils. L’any 1966 fundà a Mataró l’Esbart Femení de Poesia. És pare de l’escultor Yago Vilamanyà i Sala.