Pertanyent a la gran noblesa, rebé una educació acuradíssima, i lluità, juntament amb el duc de Nemours, a favor de la Lliga. Empresonat dues vegades, es retirà a Savoia, on es dedicà al conreu de la literatura. A part un poema pastoral, Sireine (1604), i de les Epîtres morales (1598), l’obra que el consagrà fou la novel·la pastoral L’Astrée (en cinc parts: 1607, 1610, 1619 i 1627), dintre la millor tradició italiana del gènere (Sannazaro, Tasso, Guarini). Aquesta obra assolí una fama extraordinària, i exercí una forta influència durant tota la centúria. Morí en campanya, amb el duc de Savoia.