Honshū

Illa del Japó, la més gran i poblada.

De forma allargada en direcció N-S fins a Tòquio aproximadament, on fa una corba i pren la direcció NE-SW. Les seves costes són banyades a l’E per l’oceà Pacífic i a l’W per la mar del Japó. L’estret de Tsugaru la separa, al N, de l’illa de Hokkaidō, el de Shimonoseki, de la de Kyūshū, al S, i la petita mar de Seto-naikai, de la de Sikoku. És molt muntanyosa i té un gran nombre de volcans, amb erupcions i terratrèmols molt freqüents. És dividida en cinc regions: Tohoku, Kanto, Chubu, Kinki i Chugoku. Tohoku és una de les més endarrerides, a causa del seu complicat relleu, de la distància que la separa dels centres vitals i del rigor del seu clima, i de les menys poblades; la major part de la població es dedica a l’agricultura; són molt fèrtils les terres de les terrasses i dels cons de dejecció dels volcans, i l’arròs és conreat a les valls. Kanto és la regió més poblada; de relleu més suau, amb planes i sòls volcànics (alguns volcans ultrapassen els 2 000 m d’alçada), té la capital del país, Tòquio; hi és molt important la producció de seda i, doncs, l’arboricultura de moreres. A la regió de Chubu hi ha grans contrasts entre la costa i l’interior, que és el sector més continental del Japó; per contra, a la costa hi ha els ports comercials més importants del Japó (Niigata); és un dels graners del Japó per la producció d’arròs, i una regió industrial i minera. La de Kinki, bressol històric del Japó, és una de les més poblades: té la conurbació de Kyoto-Osaka-Kōbe i és important per la indústria pesant i els conreus florals, de te i arboricultura de mandarines. Finalment, Chugoku és una regió endarrerida, muntanyosa i de morfologia càrstica, seca; hi ha la ciutat de Hiroshima i indústries petroquímiques. La pesca, i sobretot el conreu d’ostres perlíferes, hi és molt important. Les costes són afectades a l’W pel corrent càlid del Kuro-Shio i a l’E, pel corrent fred de l’Oya-Shio.