hormona

hormona (es), hormone (en)
f
Bioquímica

Hormones humanes més destacades de les glàndules endocrines

©

Substància orgànica d’acció inhibidora o activadora, específica de la funció de determinats teixits.

Les hormones actuen com a biocatalitzadors sobre òrgans o teixits efectors, sobre el metabolisme d’una substància o bé intervenen en el creixement o en la diferenciació. Constitueixen un sistema de regulació, la regulació humoral o hormonal, que, juntament amb la regulació nerviosa i en relació amb ella, manté el complex equilibri que suposen les moltes relacions que existeixen dins un organisme format per moltes cèl·lules i òrgans.

Hi ha una jerarquia de les glàndules de secreció interna; així, algunes hormones de la hipòfisi actuen sobre les glàndules perifèriques de secreció interna, i l’augment d’hormones a la sang inhibeix l’activitat de la hipòfisi, de manera que s’estableix un mecanisme d’interdependència que tendeix a mantenir constant el nivell d’hormones a la sang.

L’estudi de les hormones es fa experimentalment en animals per extirpació de la zona productora, la qual cosa en provoca símptomes de deficiència. La restauració de la normalitat s’aconsegueix per injecció d’extractes de la part extirpada; d’aquest extracte hom pot aïllar una substància pura que tingui aquests efectes, que és l’hormona, i de la qual hom pot estudiar la composició, el metabolisme, etc.

Esquema de la producció, distribució i inhibició de les hormones

©

Segons la natura química de les hormones, hom les pot classificar en tres grups: les hormones esteroides, les derivades d’aminoàcids i les peptídiques.

En els invertebrats es troben hormones de caràcter morfogenètic que intervenen en el creixement, en la metamorfosi, en la reproducció, etc. Són ben conegudes les que intervenen en les metamorfosis dels insectes: l' ecdisona , que fa transformar l’eruga en crisàlide i aquesta en papallona, i l' hormona juvenil , antagònica de l’anterior que fa aparèixer característiques larvals, o sigui, que, de fet, produeix mudes d’eruga a eruga. L’equilibri en la producció de totes dues fa possible la metamorfosi. En els cefalòpodes i els crustacis hi ha hormones que produeixen canvis de color. També ha estat demostrada en molts invertebrats l’existència d’hormones sexuals, i fa uns quants anys han estat descrites, en els insectes, les feromona . Atesa llur importància, cal esmentar també les fitohormona .