La parròquia de Santa Maria d’Horta té tot el seu passat lligat a la història d’Artés, com a part integrant de l’antiga baronia episcopal. El 1553 tenia només 15 masos que formaven la feligresia de la seva parròquia de Santa Maria d’Horta, situada en un pla, a 330 m, al S del terme i a l’esquerra de la riera Gavarresa i a poca distància de la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès. El seu cens era només de 18 masos el 1686, però a la fi del segle XVIII creixé, segurament a causa del conreu intensiu de la vinya; així, es formaren petits grups de cases o carrers molt separats entre si, com el carrer de Sant Jaume i el de Torcó (nom que prové d’un antiga vila rural documentada des del 889) i les cases fetes al peu de la carretera, prop d’una fàbrica tèxtil que s’hi construí. Segregat el 1637, esdevingué municipi de ple dret fins la llei dels ajuntaments de mitjan segle XIX, que fou reincorporat a Avinyó. Durant aquest interval intentà annexar el poble veí de Sant Joan d’Oló i la quadra del Solà de Sant Esteve (Arxiu Municipal d’Artés), però la Diputació de Barcelona no li ho permeté. El 1855 el mateix organisme evità un intent de segregació d’Avinyó. El poble d’Horta no es començà a anomenar Horta d’Avinyó fins al principi del segle XX. El 1986 hom hi censà 85 h, i 59 h el 2001.
Santa Maria d’Horta, a Horta d’Avinyó (Bages)
© Fototeca.cat