Solien anar a càrrec de religiosos o de comunitats de ramaders. Eren especialment importants als Pirineus —fora de la Ribagorça, on aquesta missió era confiada, en general, als monestirs— l’hospital de Benasc, que vetllava el congost de l’Éssera; el de Sant Nicolau dels Pontells, anomenat de Viella; el de la Bonaigua i el refugi de la Mare de Déu d’Ares, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, que protegien l’accés més transitat a la Vall d’Aran; l’Hospitalet de Santa Magdalena, a la ruta del Pallars a la Seu d’Urgell; també a l’Alt Urgell, el refugi de Sant Joan de l’Erm; l’Hospitalet de l’Arieja, a l’entrada del País de Foix, al coll cerdà de Pimorent; i l’Hospitalet de Roca-sança, vora Gréixer, accés berguedà als colls del Pendís i de Jou (vers la Cerdanya). També hi havia hospitals vora colls estratègics del Sistema Mediterrani Català: l’Hospital d’Olesa de Bonesvalls, a la difícil travessia del massís de Garraf, i l’Hospitalet de l’Infant, protegint la ruta del Camp de Tarragona al Baix Ebre, com ho feia Sant Jordi d’Alfama a l’altra eixida del coll de Balaguer.
m
Història