hostalatge

hospedaje (es), lodging (en)

m

Història del dret català

Allotjament i assistència que hom dóna a una persona en un hostal, una dispesa, etc.

Als Països Catalans, a l’edat mitjana, el sobirà i el baró hi tenien dret d'alberga. Els oficials de la cort reial i el seguici eren allotjats als hostals públics, o bé en cases particulars que habitualment admetien hostes. A partir de la fi del s XV, la població civil fou obligada a proporcionar allotjament als soldats en temps de guerra.