A Barcelona els hostalers assoliren l’estatut de gremi el 1445, amb la concessió d’ordinacions de la confraria, sota l’advocació de santa Marta, la qual confraria reunia els taverners ( taverner). Les ordinacions foren successivament renovades (1536, 1613, 1670, 1770 i 1816). La casa gremial era al carrer de la Corríbia, i el centre religiós, al monestir del Carme. Fou una de les corporacions que utilitzà amb més força les mesures restrictives contra la competència, representada sobretot pels revenedors ( revenedor) i al s XVIII pels immigrats milanesos anomenats becos, els quals eren, a la vegada, hostalers, taverners i pastissers. El gremi unit aconseguí de sobreviure un cert temps a l’enfonsament gremial del 1836. També a Perpinyà hostalers i taverners formaven un sol ofici. Socialment, l’ofici d’hostaler era menystingut per la majoria de menestrals, i els qui el practicaven foren exclosos del govern municipal de Barcelona (1707) i de l’accés a algun gremi, com el de confiters i cerers de València (1737) i el de galoners de Barcelona (1756).
m
Història