Guardià de les marques de Gal·les (1201) i dels Cinc Ports, fou conestable de Chinon (1203), on caigué presoner dels francesos (1205). Alliberat, fou sheriff de Lincolnshire (1208), secescal de Poitou (1213) i justicier (1215), vitalici des del 1228. Durant la revolta dels barons, restà fidel a Joan Sense Terra (mort el 1216) i a Enric III; defensà el castell de Dover contra el príncep Lluís de França i fou un dels fautors de la decisiva victòria naval de Sandwich contra els francesos (1217). Durant la minoritat d’Enric III es convertí en un dels personatges més influents del regne. Era també un dels grans terratinents del país, gràcies al favor reial —fou fet comte de Kent el 1227— i als seus successius matrimonis. Acusat de malversació, perdé el càrrec de justicier (1232) i fou empresonat. Fou alliberat i comprès en la pau entre els reis i barons del 1234.