És situada a la riba esquerra de l'Odiel, vora l'estuari que forma aquest riu juntament amb el Tinto. L'explotació intensiva de les mines de coure i de pirita de Riotinto i Tharsis i altres centres miners, ultra provocar una obligada adequació del port, n'ha originat el creixement urbà i el desenvolupament industrial. En el decurs del segle la població es quintuplicà, i només entre el 1960 i el 1970 augmentà el 35% (74.823 h el 1960). Les seves funcions van estretament unides a les funcions portuàries com a port comercial i port pesquer. El volum del moviment portuari situa Huelva com a primer port d'Andalusia i quart de l'Estat espanyol. La ciutat fou fundada probablement pels fenicis, amb el nom d'Onuba, per cercar els minerals de Sierra Morena, que també explotaren cartaginesos i romans. Durant les èpoques visigòtica i àrab, la ciutat perdé importància i constituí un regne de taifa (1032), que fou annexat a la taifa de Sevilla el 1051. Reconquerida per Íñigo de Mendoza (1238), fou cedida a la casa ducal de Medina-Sidonia. El descobriment d'Amèrica no l'afavorí i es convertí en centre d'una zona agrària marginada, fins que l'explotació minera del segle XIX, que prengué Huelva com a punt d'embarcament, donà un cert impuls urbà i demogràfic a la ciutat.
Façana de l’església de la Merced a la ciutat de Huelva (segle XVIII)
© Fototeca.cat