En morir el seu pare, heretà Empúries i Peralada. Participà, segons Tomic, en l’expedició de Ramon Borrell a Còrdova (1010). En morir el seu germà Guislabert (1014), que havia heretat el Rosselló, intentà de reunificar els comtats. Prengué, així, el Rosselló al seu nebot Gausfred II, que es defensà ajudat pel comte Bernat I de Besalú. La mediació de l’abat Oliba de Ripoll facilità l’entesa entre els contendents (1020). Mort Ramon Borrell de Barcelona (1018), aprofità la minoritat de Berenguer Ramon I per envair l’alou d’Ullastret, que ell mateix anys abans havia venut al comte barceloní. La comtessa regent Ermessenda aconseguí, però, que una assemblea judicial presidida per Oliba i Bernat I de Besalú (Girona, 1019) condemnés Hug a restituir Ullastret. Home ambiciós i violent, el 1021 tingué desavinences amb l’abat Pere, del monestir de Rodes, i dos anys després l’abat Oliba hagué de tornar a mitjançar entre ell i els comtes Guifré II de Cerdanya i Guillem I de Besalú.