Estudià lleis i música, i fou professor de teoria musical als conservatoris d’Hamburg i Wiesbaden. Des del 1914 dirigí el Forschungsinstitut für Musikwissenschaft de Leipzig. Considerat l’iniciador de la musicologia moderna, s’interessà per la teoria, la història, la pedagogia i la crítica musicals, sobre les quals publicà diverses obres. De la seva abundant producció, traduïda a nombrosos idiomes, cal esmentar Musik-Lexikon (‘Diccionari de música’, 1882), Grundliniender Musikästhetik (‘Fonaments de l’estètica musical’, 1890), Grosse Kompositionslehre (‘Gran tractat de composició’, 1902-13) i Handbuch der Musikgeschichte (‘Manual d’història de la música’, 1901-13), entre d’altres. Fou autor també d’algunes composicions musicals.