Conreat literàriament des de l’antigor pel teatre de caràcters i la comèdia, l’humor restà associat durant segles a la idea de situació còmica. Tanmateix, als s. XVII i XVIII aquest terme adquirí una diferenciació més gran i serví per a qualificar una broma o un acudit en el qual una aguda visió dels fets era per damunt del sentit comú. Voltaire, Montesquieu i sobretot els anglesos (Defoe, Swift, Goldsmith, etc) feren de l’humor un recurs literari important i el dotaren d’un sentit analític i humanitari. També, mentre en els romàntics alemanys manifestà un indici de malestar individual davant el món, Dickens oferí un tipus d’humor finament malenconiós. El s. XX ha tingut una proliferació d’humoristes molt notable, afavorida, entre altres factors, per les noves oportunitats que el desenvolupament modern dels mitjans de comunicació ha ofert a tots els nivells.
f
m
Literatura