Documentada des del 2300 aC, és coneguda gràcies a una sèrie de texts hurrites escrits en un sil·labari especial derivat del sumerioaccadi (tauletes d’Al-Amārna, Boǧazköy i Mari) o en el cuneïforme alfabètic d’Ugarit i, així mateix, en diverses glosses (Boǧazköy) i noms propis (Alalaḫ, Nuzi, Babilònia, etc) documentats en texts no hurrites. Es tracta d’una llengua aglutinant, de sufixos (no empra prefixos), amb partícules associatives i dotada d’un complex sistema verbal.
m
Lingüística i sociolingüística