hurrita

f
m
Història

Antic poble de l’Orient Pròxim d’origen ètnic desconegut, l’hàbitat primigeni del qual fou, potser, l’àrea compresa entre els llacs Van i Urmia.

Cap al 2400 aC, es desplaçà al S, on fundà diversos principats (2371-2191 aC) en la zona situada entre els rius Tigris i Diyala, i, així mateix, devers el N de Mesopotàmia (estat d’Urkiš). Aquesta ocupació de l’Alta Mesopotàmia s’accentuà entre el 2113 i el 2006 aC i, sobretot, als voltants del 2000 aC, època en què hi havia alguns principats hurrites a l’àrea. Cap al 1800 aC, tingué lloc un segon desplaçament d’hurrites al N de Síria, la qual cosa originà la fundació de ciutats estat a Síria i Palestina en el decurs d’aquest segle i del següent. A partir del 1600 aC, aparegué entre els hurrites l’element indoari que, malgrat ésser una minoria, constituí una aristocràcia militar hereditària (maryanna), s’imposà a la població hurrita i col·laborà en la formació del regne de Mitanni.