Professor de medicina a Bolonya (1520-27) i a Ferrara (1527). Fou autor de treballs sobre anatomia de gran interès, com Comentaria cum amplissimis additionibus super anathomia Mondini (1521) i Isagogae (1522), tractat sobre l’anatomia del cor, pels quals és considerat com una de les grans figures del renaixement de l’anatomia. Juntament amb un important treball sobre cirurgia, Tractatus de fractura calvariae seu cranii (1518), estudià l’anatomia del cervell, descriví per primera vegada l’apèndix vermiforme i fou un dels grans clínics del seu temps, al qual és deguda, en part, la difusió del tractament mercurial de la sífilis.