Ingressà a l’orde dels dominicans el 1244. Fou provincial de Llombardia (1267-77 i 1281-86) i el 1292 Nicolau IV el nomenà arquebisbe de Gènova. Notable predicador, escriví diversos llibres de sermons en llatí. Compongué un Chronicon Ianuense, que va des de la fundació de Gènova fins al 1295. És famós sobretot per la Legenda sanctorum (Llegenda àuria), redactada en 1253-70, que durant l’edat mitjana es convertí en una mena de breviari dels laics.