Fou dues vegades cadi de Dénia, d’on fou destituït per la seva conducta escandalosa. Exiliat, ensenyà a Tunísia (1198) i viatjà pel nord d’Àfrica, el Pròxim Orient i Mesopotàmia. Establert a Egipte després del 1207, fou protegit pels califes aiúbides al-Adil i al-Kamil (de qui fou preceptor). Dirigí la Dār al-ḥadīt del Caire, fundada expressament per a ell, de la qual també fou destituït. Fou un dels difusors més considerables de la cultura andalusina a les escoles orientals.