Es graduà en medicina el 1974. El 1968 ingressà al partit islàmic opositor xiïta Dawa, i el 1980 es refugià a l’Iran, fugint de la persecució de Saddam Ḥusayn. El 1989 s’exilià a Londres, on continuà la lluita contra el règim baathista. Després de l’enderrocament de Ḥusayn retornà a l’Iraq el març del 2003, i fou nomenat per l’administració nord-americana membre del Consell Provisional de Govern, que presidí durant un mes. Al juny del 2004 fou nomenat vicepresident del govern provisionals. Fou un dels dirigents de la coalició xiïta que concorregué a les eleccions del gener del 2005, i a l’abril fou nomenat primer ministre del nou govern iraquià.