Esclatà en controvèrsia (coneguda també amb el nom de “lluita de les imatges”) amb l’edicte de l’emperador Lleó III Isàuric contra les imatges (725), influït per concepcions paulicianes i amb objectius segurament polítics respecte a l’Islam. Els defensors de les imatges foren perseguits, entre ells el patriarca Germà de Constantinoble i Joan Damascè. El papa Gregori III condemnà l’emperador en un sínode romà (731). Constantí V Coprònim convocà un concili iconoclasta al palau de Hièria (754), que prohibí el culte a les imatges i després del qual es produí una nova persecució. La regència de l’emperadriu Irene, més favorable als ortodoxos, facilità la celebració del concili II de Nicea, setè ecumènic (787), que restablí el culte de les icones. Un nou període iconoclàstic començà amb Lleó V l’Armeni, el 813, durant el qual es destacà, entre els defensors de les icones, Teodor Estudita. Finalment, durant la regència de Teodora, fou celebrat el triomf de les icones amb la festa de l’Ortodòxia, el primer diumenge de quaresma del 843, festa que perdura en el ritu bizantí. La qüestió iconoclàstica contribuí, d’altra banda, a la separació progressiva entre el cristianisme d’Orient i el d’Occident.
f
Cristianisme