iconòstasi

m

Arquitectura

Cristianisme

Mur, de fusta o d’obra, que, a les esglésies d’Orient, sobretot a les de tradició bizantina, separa el santuari o presbiteri de la nau de l’església.

Té una porta central (anomenada reial i que té, a més, una cortina) i dues de laterals i és tot ell decorat amb icones, d’acord amb uns cànons que n'estableixen la distribució. És l’evolució de l’antic cancell, comú al presbiteri de moltes basíliques, al qual hom començà de penjar icones, després del triomf del culte a les imatges, el 843 (iconoclàstia). Entre els iconòstasis famosos, hom pot destacar el de la basílica de l’Anunciació, al Kremlin de Moscou, de grans dimensions, obra de Teòfanes el Grec i Andrej Rubl’ov.