Hom ha classificat les icterícies en prehepàtiques, flavíniques o hemolítiques (quan augmenta la bilirubina del plasma a causa d’una hemòlisi exagerada), parenquimàtiques, rubíniques o intrahepàtiques (motivades per una insuficiència hepatocel·lular) i obstructives o verdíniques (produïdes per una retenció de la secreció biliar). Tanmateix, atès que, llevat de les hemolítiques, totes les altres icterícies presenten un cert grau de colèstasi, és preferible de dividir-les en hemolítiques i colestàtiques. El quadre clínic de les icterícies hemolítiques és el següent: absència de pruïja, orina pigmentada (presència d’urobilinogen) però acolúrica i excrements pleocromàtics (hiperpigmentats).
Entre les hemolítiques cal destacar la icterícia greu, familiar o del nadó (eritroblastosi fetal). La síndrome clínica, comuna a totes les colèstasis, és: intensa icterícia verdínica o melànica, pruïja, hepatomegàlia, colúria i acòlia.