La capital és Boise. Limita al N amb el Canadà, a l'E amb Montana i Wyoming, al S amb Utah i Nevada i a l'E amb Oregon i Washington. El N i el centre formen part del vessant occidental de les Rocalloses (Northern Rocky Mountains). El SW és format per àrides planes de la regió de la Gran Conca. El SE és constituït per la Snake River Plain, que separa la Gran Conca i les Middle Rocky Mountains, al S i al SE, de les Northern Rocky Mountains, al N. La xarxa hidrogràfica és formada per afluents del Columbia; els principals són el Salmon i el Snake. Al N hi ha els llacs de Coeurs d'Alene, Pend Oreille i Priest. El clima és fred i sec, amb pluges no superiors als 700 mm.
Bé que al segle XX el creixement demogràfic ha estat important (1900: 161.772 h; 1920: 431.866 h; 1950: 588.637 h; 1984: 1 001.000 h), la densitat es manté molt baixa (5,9 h/km2 [2000]). Més del 50% del total de la població és urbana, però són poques les ciutats de l'estat que superen els 100.000 h. L'aprofitament dels rius per al regadiu ha fet possible a les planes del S el conreu de cereals i el desenvolupament de la ramaderia. Idaho posseeix jaciments metal·lífers (coure, mercuri, fosfats, argent, or), i els salts d'aigua dels rius en fan un dels estats de la Unió (a la qual pertany des del 1890) amb més potencial hidroelèctric (13.000.000 kW).