Segons les diferents concepcions gnoseològiques, les idees són interpretades com a corresponents a l’essència mateixa de les coses (Aristòtil, escolàstica, realisme crític), com a simples noms que designen un nombre indefinit de coses (nominalisme) o com a representació fins i tot sensible (sensualisme). El criticisme kantià, d’altra banda, distingeix la idea, en sentit tradicional, i l’anomenada idea transcendental, concepte exigit per la raó, sense, però, cap objecte (és a dir, sense terme cognoscible) que hi correspongui en el món de la sensibilitat. Com a elements psicològics, les idees han estat, així mateix, estudiades —en llur origen i significat— per la ideogènia, per la psicologia experimental i per la psiquiatria. Des d’aquesta perspectiva hom distingeix, entre altres, la idea delirant, que respon a una creença falsa, de base patològica i impermeable a la raó, i la idea fixa, estat o representació mental de natura obsessiva.
f
Filosofia
Psicologia