idealisme

m

Filosofia

Tendència segons la qual el fi de l’art és de reflectir les essències o perfeccions arquetípiques, no pas la forma sensible de la realitat.

Això equival a dir que l’art ha de crear un món ideal, no pas repetir la realitat contingent. En conseqüència, l’idealisme subratlla, contra el sentiment abstracte i la intuïció primària, el valor cognoscitiu de l’experiència artística. S'oposa a la tendència de la imitació.