Enunciat en la fórmula “A és A”, el principi d’identitat trobà en Parmènides la interpretació, segons sembla, més radical: l'ésser és el que és, eternament i immutablement determinat intrínsecament. Aristòtil considerà no solament la comprensió més immediata de la identitat (identitat numèrica: “una cosa és allò que és”), sinó també una altra de basada en la còpula del judici (identitat específica, la qual exigeix identitat de qualitats, no pas d’objecte).
f
Lògica