El desenvolupament d’aquest concepte té com a objectiu permetre als estats membres de la Unió Europea augmentar la seva contribució en les missions i activitats de l’OTAN, però deixant la possibilitat que puguin actuar de manera independent a l’Aliança si es considera oportú. En cas d’aquest supòsit, l’Aliança valorarà cas per cas i mitjançant el consens que l’OTAN contribueixi i doni suport amb mitjans i capacitats per tal de dur a terme aquestes operacions, tot i que no hi estigui compromesa militarment. El control polític i la direcció estratègica seria assumida per la Unió Europea Occidental (UEO) o alguna altra fórmula ad ho.
El 2003, la UE determinà que el control polític i la direcció estratègica, els assumiria la Política Exterior i de Seguretat Comuna, per mitjà de l’Estratègia Europea de Seguretat.